Volant sobre els pedals de les BMX (Part II)

La nova era del BMX està encapçalada per riders com Garret Reynolds, Txad Kerley, Jamie Bestwick o Dennis Enarson, entre d'altres

Si en l'últim article parlàvem de les grans llegendes de la modalitat, com són el cas de Bob Haro, Dave Mirra o Matt Hoffman, en aquesta ocasió anem a apropar-nos fins a la coneguda 'nova era'. Ells són el present més prometedor del món del BMX i pels seus pedals passa el futur d'una disciplina que des del proper 16 de maig podrem veure a Barcelona fins en quatre modalitats diferents.

Sens dubte un dels referents d'aquest grup és el jove Garret Reynolds que, als seus només 22 anys d'edat, és l'amo i senyor de la modalitat de Street. El nord-americà ha aconseguit penjar-se l'or en les cinc edicions celebrades d'aquesta disciplina gràcies a la seva habilitat paranormal sobre la seva bicicleta, i és capaç de fer trucs impossibles. De fet, Reynolds està sent el punt de totes les mirades ja que els seus companys tracten d'imitar els trucs que surten del cap d'aquest prodigi. Malgrat la seva gran qualitat i futur, Reynolds viu el BMX amb molta humilitat i ho veu com una manera diferent d'envoltar dels seus amics.

Un dels que sembla estar disposat a arrabassar el ceptre de campió en la modalitat de Street és Chad Kerley que als seus 19 anys va ser una de les revelacions de l'última edició de X Games quedant a les portes d'or després de completar una fantàstica màniga. El seu salt a l'elit del BMX va arribar a l'octubre de 2011 quan, gràcies el seu vídeo 'The Hunt', va començar a ser conegut mundialment. Entre les seves habilitats destaca els trucs de manual en els té que és d'on més beneficis està obtenint i que li van valer la medalla d'or en X Games Àsia 2012.

Si Reynolds s'ha erigit com el rei del Street, Jamie Bestwick ho és en la modalitat de Vert amb nou medalles d'or, sis d'elles de forma consecutiva en les últimes sis edicions. Considerat per com el millor de la història en Vert, el seu estil suprem i la seva manera de fluir en combinacions impossibles com el 'no angel', ha fet que el britànic s'hagi guanyat un lloc d'honor en X Games. Un altre dels 'veterans' del lloc és l'australià Steve McCann, or al Big Air de l'última edició, fa dos anys va ser capaç de pujar fins a dues vegades al podi tant en Vert com a Mono Skier, sent or aquesta disciplina. Un dels seus fites a nivell de trucs va ser planxar un '900 no hander' una cosa que, a més d'ell, només ha estat capaç de fer-ho Matt Hoffman.

Un dels que ve apuntant maneres des de fa temps i està cridat a ser l'hereu de Bestwick és Dennis Enarson. Aquest rider de 22 anys, forjat en les proliferes pedreres del BMX de Sant Diego, va aconseguir la medalla de plata al Park del passat any a Los Angeles. Un rider del qual destaca la seva habilitat d'adaptació tant al Park com al Dirt i que, tal com ha demostrat, tot el que s'ha proposat ho ha aconseguit. El seu pròxim objectiu? L'or.

Seguim recordant alguns dels millors riders que competeixen als X Games. Dakota Roche destaca per ser un rider jove amb un estil molt agressiu i amb la peculiaretat que sovint exagera els trucs per donar-li una alçada i una velocitat fora del comú. Poderós i versàtil, és capaç de meravellar-nos grindant i flotant a l’aire amb girs de 180, 360 i fins i tot 540 graus. Posseeix, a més, un catàleg amb diferents vídeos i segueix treballant en la creació del 'Talk is cheap'. Roche consolida poc a poc el seu respecte com home corpulent i reidel Street.

Simon Tabron és un altre dels noms propis dels riders BMX. Quan era petit, somiava amb ser un acròbata profesional. Després de cumplir el seu somni el 1990, va portar el seu talent als Estats Units i s’ha guanyat la popularitat entre els riders de la seva edat guanyant tres Campionats del Món en Vert de 2002 a 2004. Des de llavors, ha afegit al seu palmarès gran quantitat de títols, com l’or en els Gravity Games de 2002 i fins a nou medalles als X Games, la última aquest any passat amb bronze en Vert. Tabron dóna un estil agressiu a una llarga llista de 450 variacions de trucs i és extremadament potent en un dels seus trucs més durs en Vert, el 900.

Un dels riders amb més técnica i que realitza els seus trucs amb una precisió exquisita és Daniel Dhers. Dominador de la competició de Park de 2006 a 2008, el de Venezuela va aconseguir tres títols al Dew Tour i tres medalles als X Games (dos d’elles d’or) a banda de penjar-se el seu quart or als X Games de 2011. El rider va haver d’abandonar als X Games de l’any passat degut a una caiguda en quarta ronda, i d’aquesta manera, no va poder guanyar l seu cinquè or en Park.

La veritat és que ens deixem molts noms en el tinter, com és el cas de l'italià Simone Barroco que, pas a pas s'està fent un lloc en aquest món del BMX dominat per nord-americans, o Austin Coleman, un rider que, tot i haver estat lesionat durant molt de temps, apunta a recuperar el seu millor estil en aquesta campanya. Una disciplina que, com hem vist, está carregada de qualitat i noms propis i que tindrem oportunitat de veure en X Games Barcelona.